Utilitzem galetes per millorar la teva experiència de navegació i analitzar el nostre trànsit. En fer clic a «Acceptar totes», acceptes el nostre ús de galetes. Més informació.
En Peter ha oblidat el seu passat. I el més greu: la seva infantesa. Darrere la finestra de l’habitació d’una residència d’ancians les estrelles han deixat de parpellejar. Ja no s’escolten els sons d’aquella fira. El cotó de sucre ha perdut el gust i la nòria ha deixat de girar... Però les finestres, quan te n’oblides, s’obren i deixen entrar ombres entremaliades com la d’en Pan, el xiquet etern, que es cola en els records d’en Peter enduent-se’l cap a Mai Més.
Recorda, mai tanquis la finestra. En Pan t’observa.